Un amic inquiet

Tinc un company inquiet. Tot ell és una mena de "permanent tormenta d'idees" amb cames i barba: propostes, correus, fòrums, escrits, articles... un anar i vindre de persona.

El meu company viu amb el convenciment que, atès l'estat actual de les coses locals, comarcals, nacionals i, també, l'estat dels veïns que ens governen, seria bo que trobarem un lloc on "dir la nostra".

El meu company, com jo, viu amb una certa mancança d'esquerra. Ell és massa "nacional", sempre s'ha proclamat conscient de pertànyer a un tros de territori que no és Estat i que uns "poca substància" van anomenar "Comunitat".

El cas és que també va curt de "nació". Per als "nacionals purs" el meu company està massa a l'esquerra. I el cas és que, ara, li hauria d'esdevindre una espècie de vocació "ecosocial", però crec que a ell, com a mi, francament, no li acaba de fer el nom de "la cosa".

Dic tot això per què, desubicats com estem el meu amic i jo, ell creu que si poguérem compartir els nostres "malsdecap" amb la resta de la galàxia internauta ens assossegaríem i no acabaríem de caure en la depressió a què ens tenen abocats els "esquerrosos anacionals" i els nacionals asocials, o alguna cosa semblant.

Doncs, bé. Ací us deixem CULROIG.NET "una experiència roig escaparatista en proves".

Estic convengut que, com a mínim, el meu amic i jo ens anem a fer un fart de riure.

Esteu convidats.

Nota: en principi, no espereu cap text sobre les línies editorials de "la cosa". No les hem redactat.